Translate

dimecres, 14 de maig del 2014

DIP DE MAR

Fer aquest dip és ben senzill i en canvi us quedarà un petit aperitiu d’allò més bo i més vistós. Els ingredients que us calen són els següents:

1 llauna de musclos en l’adob que més us agradi
1 parell d’anxoves pel dip
alguna anxova més per la decoració (un parell per comensal)
½ capsa de formatge d’empastar (jo faig servir el de l’Hacendado, i us asseguro que surt boníssim)
uns bastonets de pa

Escorreu bé els musclos (la tria de l’adob és només a efectes del gust que agafen els musclos) i els aboqueu a la batedora. Hi aboqueu també un parell d’anxoves en oli(sense oli, of course) i la meitat de la capsa de formatge d’empastar. Tritureu bé, fins que us quedi una pasta ben fina. Amb una llengua pastissera, recolliu bé tot el que queda enganxat als laterals del pot, i seguiu triturant fins que quedi com una crema espessa. No necessita ni sal ni pebre ni res més, les anxoves ja són salades i els musclos ja han estat en el seu adob.
Aboqueu la crema en unes copes petites o gots petits, aquesta vegada farem una presentació individual.
Agafeu un parell de bastons de pa per comensal i un parell d’anxoves ben escorregudes. Enrosqueu una anxova a cada bastó.
Poseu el got amb la crema de musclos sobre un plat petit i col·loqueu els dos bastons amb l’anxova enroscada de manera que quedi vistós, i una cullereta petita al costat. I ja ho teniu!
En un bol hi poseu uns quants bastons més per què us asseguro que tothom voldrà acabar-s’ho tot.

Si voleu fer-ho d’una altra manera, podeu abocar tota la crema en un bol més gran, el poseu sobre una safata, i ompliu tot el canto de la safata amb els bastons.

Us asseguro que tothom voldrà saber com ho heu fet.

dimarts, 6 de maig del 2014

AMANIDA DE MONGETA TENDRA D’ESTIU




Aquesta amanida resulta molt bona per prendre a l’estiu ben fresqueta. És molt fàcil de preparar, ja ho veureu.

Per fer-la calen els següents ingredients:

150 gr. de mongeta tendra per comensal (com que la recepta la preparem per a 4 persones, seran 600 gr. de mongetes)
½ pebrot vermell
1 ceba tendra grossa
2 carxofes
1 llimona
1 tomàquet d’amanida

oli verge d’oliva
vinagre de Mòdena
sal i pebre

En primer lloc us vull dir que a mi m’agraden molt les mongetes tendres planes, més que les rodones, però podeu utilitzar la que més us agradi. Si agafeu les planes, un cop els hagueu tret les puntes, les talleu de dalt a baix, al llarg, i les deixeu en dues meitats. Quan les tingueu totes així preparades, les poseu sota el raig de l’aixeta i les esbaldiu bé. Les deixeu escórrer.
Poseu aigua a bullir i quan arrenqui el bull hi aboqueu les mongetes. No cal que quedin excessivament cuites, estan més bé al dente. De totes maneres, de tant en tant en traieu una i en proveu una punta fins que trobeu el punt que us agrada. Un cop cuites, les escorreu i reserveu. Un cop fredes, les podeu posar a la nevera.
Prepareu les carxofes. S’han de treure totes les fulles del voltant i escapçar-les, és a dir, treure tota la part de les fulles que no es poden menjar. Ha de quedar únicament el cor. El cor el talleu en vuit grills i els poseu en un bol. Escorreu el suc de mitja llimona i l’aboqueu sobre les carxofes i ho remeneu bé per que es reparteixi bé el suc. Amb això aconseguireu que no s’enfosqueixin.
Poseu un cassó o un pot amb aigua al foc i quan arrenqui el bull hi aboqueu les carxofes. Només cal escaldar-les, és a dir, que així que torni a arrencar el bull, amb un minut en tindreu prou. Les escorreu i reserveu. Un cop fredes, també les podeu desar a la nevera.
Peleu la ceba tendra i la talleu per la meitat, i cada meitat l’aneu tallant de través, de manera molt fina, és a dir, que us quedaran mitjos cercles que s’aniran desmuntant.
En un bol hi poseu un bon raig de vinagre de Mòdena i poseu la ceba tallada a dins. Ho remeneu i ho deseu a la nevera.
Renteu el pebrot vermell. Amb mig en teniu prou. Traieu totes les llavors i totes les teles blanques que fa a dins i el talleu en dos. De cada part aneu fent tires molt fines i les reserveu.
Renteu el tomàquet ben net i el talleu a quadres petits, sense cap mena de llavor, i el reserveu. Si el peleu encara quedarà més bé.
Ara ja podreu muntar el plat. Jo us recomano que el munteu just abans de menjar-lo.
Agafeu un cercle metàl·lic d’emplatar, si no en teniu, li doneu la forma vosaltres. Dins el cercle hi poseu en primer lloc un bon grapat de mongetes. Sobre les mongetes, hi poseu uns quants grills de carxofa.
En el bol on teníeu la ceba amb el vinagre de Mòdena hi afegiu un bon raig d’oli d’oliva, un polsim de sal i un polsim de pebre i ho remeneu bé. Hi aboqueu les tiretes de pebrot i els quadres de tomàquet i ho barregeu bé.
Aquesta barreja l’anireu col·locant sobre la mongeta i la carxofa, donant-li una forma curulla. Quan ho tingueu repartit, ho acabeu d’amanir amb la vinagreta que haurà quedat al bol.
Resulta una amanida lleugera, fresca, cruixent, acolorida i que ve molt de gust de menjar. I si no ja m’ho sabreu dir!!!!!









dimarts, 1 d’abril del 2014

AMANIDA DE CANONGES, MADUIXES I FORMATGE DE CABRA




Aquesta és una amanida molt vistosa i molt primaveral i que a més a més està plena de vitamines de tota mena. Val molt la pena que la tasteu.


Els ingredients que us caldran per fer-la són els següents:

6 maduixes grosses
1 bossa de canonges
un tros de formatge de cabra (rulo) d’uns 100 gr.
oli d’oliva
sal
pebre
vinagre de Mòdena
una cullerada petita de mel


(Jo calculo les mides per 4 o 5 persones.)


En primer lloc, renteu bé les maduixes i les escorreu. Elimineu el peduncle i les talleu a làmines o en forma de grills, com més us agradi, i les reserveu.
Poseu la bossa de canonges a l’escorredor i els passeu per sota l’aixeta. Els deixeu escórrer bé i elimineu la mica d’arrel que alguns puguin tenir. Només han de quedar les fulles verdes.
El formatge de cabra, elimineu en primer lloc tota la crosta del voltant, i el talleu a quadrats o l’esmicoleu.


Agafeu una safata ample ben bonica i hi poseu els canonges ben escorreguts, a sobre hi poseu el formatge esmicolat, que quedi ben repartit , i per sobre del formatge repartiu les làmines de maduixa.


Ara prepareu la vinagreta. En el pot de la batedora poseu dos dits d’oli d’oliva, un polsim de sal i un polsim de pebre, un rajolí de vinagre de Mòdena i una cullerada de postres de mel. Ho bateu ben batut, ja veureu que queda una salsa cremosa. Tasteu-la, així sereu a temps d’afegir-hi el que calgui.




Ara teniu dues opcions: la primera serà servir la vinagreta en un bol apart i que cadascú se la posi sobre l’amanida, i la segona és JUST EN EL MOMENT ABANS DE SERVIR, mireu que això és molt important, distribuir-la per sobre. Si poseu la salsa una estona abans de servir, us pot passar que les fulles absorbeixin la salsa i s’estovin i a la vista resulta bastant desagradable.

Ja veureu que és una amanida que visualment resulta molt bonica i la barreja de gustos també us agradarà.





dimecres, 19 de març del 2014

DIP DE MONGETA BLANCA

Segurament que tots heu sentit parlar d’aquesta menja àrab anomenada Hommos o Humus. Els que heu anat a algun restaurant libanès o sirià segur que l’heu tastat i ja sabeu que e
és una mena de pasta feta amb un ingredient principal, el cigró. És molt fàcil de fer a casa i de segur que molts l’heu també posat en pràctica. Doncs bé, avui us vull ensenyar a fer una cosa molt semblant però amb mongetes blanques. Els ingredients que us caldran són els següents:


1 pot petit de mongetes blanques cuites
salsa Tajine
1 iogurt
1 llimona
1 ramet de menta fresca
sal
oli d’oliva
Opcional: 1 tomàquet, 1 cogombre


Traieu les mongetes del pot i les poseu en un escorredor. Les passeu per sota l’aigua de l’aixeta per eliminar tot el suc que puguin dur de la conserva i un cop ben escorregudes les poseu al pot de la batedora.
Piqueu amb el ganivet, ben petites, les fulles de menta (les tiges no), i les reserveu.
Escorreu una llimona i reserveu el suc.
Afegiu al pot, dues cullerades de salsa Tajine ( si recordeu, en una entrada anterior, en el Baba Ganoush, ja us vaig explicar que era una salsa que s’obtenia de la trituració de les llavors de sèsam i que la podíeu trobar en les carnisseries àrabs i en algun supermercat gran), dues cullerades de iogurt natural o grec, la meitat del suc de la llimona escorreguda, les fulles de menta picades, un polsim de sal, poqueta, i un raig d’oli d’oliva. Ho tritureu tot amb la batedora fins que quedi ben fi. Ho tasteu. Com ho trobeu? Us sembla que li cal una mica més de suc de llimona, li afegiu. Us sembla que li cal una mica més de sal? Li afegiu. Us ha quedat massa espès? Podeu afegir-hi una mica més de iogurt i un rajolinet d’oli d’oliva.
Us quedarà una crema blanquinosa amb alguns puntets verds de la menta. Ha de quedar molt fina i molt suau.
La poseu en un bol ben bonic.

A continuació peleu un tomàquet ben carnós, retireu les llavors, i talleu la carn a quadrets petits. Feu servir aquest tomàquet per decorar el puré. Si us ho estimeu més, talleu el cogombre, o un tros, a quadrets petits i el feu servir per decorar. També podeu tallar el tomàquet i el cogombre a rodanxes ben fines i ho distribuïu al voltant del bol de manera harmoniosa. En el moment de servir, tireu un raig d’oli per sobre.
Es pot menjar sobre pa torrat, amb bastons de pa, o acompanyant un tall de carn o de pollastre a la brasa, o unes verdures.

dijous, 6 de març del 2014

DIP D’ALBERGÍNIA o BABA GANOUSH



Primer de tot vull explicar el que és un dip. Podríem dir que es tracta d’una salsa, més o menys espessa, que ens permet sucar-hi alguna cosa.
És un entrant que es pot servir amb torrades, amb bastonets de pa, amb patates fregides tipus chip i amb aquests triangles de blat de moro que podeu trobar als súpers amb diferents gustos. Es tracta d’una recepta oriental, de l’Orient Mitjà, molt típica al Líban i a Síria, molt gustosa i molt estesa ja per les nostres contrades.


Els ingredients que necessitareu per fer aquest plat són els següents:

4 albergínies
1 llimona
1 iogurt natural
3 cullerades de salsa Tajine
unes fulles de menta
sal
oli d’oliva
pebre vermell


Si esteu llegint aquí, vol dir que heu vist els ingredients i algun de vosaltres s’està preguntant que deu ser això de la salsa Tajine. Doncs mireu, és una salsa que resulta de moldre les llavors de sèsam, és untuosa i té un gust molt especial que no us sabria pas definir, l’heu de tastar. On podeu trobar-la? Doncs a les carnisseries àrabs, a les botigues de productes orientals, i possiblement a alguns supermercats importants. Jo la vaig a buscar a la carnisseria àrab del meu barri. Quan està en repòs, l’oli sura i la part més espessa va cap a baix. Amb una cullera la remeneu bé abans de fer-la servir.


Un cop dit això, us vull explicar el tema de coure les albergínies. No tothom disposa d’una barbacoa o d’una llar de foc de llenya per escalivar-les. Jo ho faig al forn de la següent manera: en una safata del forn, hi poso mig litre d’aigua i la col·loco a mitja alçada dins el forn i una mica més amunt hi poso les graelles. Ja podeu encendre el forn, el grill, entre 190 i 200º.
Renteu les albergínies i talleu les fulles del peduncle que cobreixen la part de dalt de l’albergínia. Amb un ganivet hi feu unes incisions, així al coure no rebentaran, i quan el forn ja estigui calent, les poseu sobre les graelles. Heu d’estar atents no se us cremin. Penseu que teniu el forn a 200º. Quan potser faci uns 10 minuts que hi son, els hi doneu la volta. Ja veureu que la pell s’ha posat tova. Aneu donant la volta per tots els costats. En menys de mitja hora seran cuites. Apagueu el forn. Sobre la taula de la cuina o el marbre o a on vulgueu, poseu un parell o tres de fulls de diari. Traieu les albergínies del forn i les poseu sobre els fulls de diari i les emboliqueu. Les deixeu una estona així embolicades i quan ja estiguin tèbies veureu que es pelen molt fàcilment. Un cop pelades i tallat el peduncle, les poseu en un bol i amb un ganivet o una forquilla les aixafeu o piqueu bé. Apart, escorreu una llimona. Aboqueu el suc de mitja llimona a l’albergínia, l’altre mig el reserveu per si cal afegir-li més tard. Hi afegiu també les 3 cullerades soperes de salsa Tahine i 2 o 3 cullerades de iogurt, un grapat de fulles de menta ben picades, un polsim de sal i un rajolí d’oli d’oliva. Ho remeneu tot ben remenat per què es barregin bé els gustos. Ho heu de tastar per saber si està al punt o no. Si li cal una mica més de sal, l’hi afegiu, si us sembla que és poc cremós hi afegiu una altra cullerada de iogurt, si us sembla que necessita una mica més d’acidesa, doncs hi tireu una mica més del suc de llimona. Ha de quedar al vostre gust. Un cop ho teniu ja llest, agafeu un bol ben bonic o una safata que us agradi i li poseu. El reserveu a la nevera fins l’hora de servir-lo. És molt bo quan està ben fresc però també acabat de fer i tebi. Just abans de servir hi tireu un rajolí d’oli per sobre i hi espolseu una mica de pebre vermell. L’acompanyeu amb el que ja us he dit abans, unes torrades, uns triangles de blat de moro, unes chips o uns bastonets, com més us agradi.



En entrades futures us explicaré altres dips que us permetran fer combinacions a l’hora de preparar uns entrants assortits i gustosos, i molts d’ells seran vegetarians. Espero que us agradin i que us ajudin a l’hora d’organitzar algun sopar amb amics o algun dinar familiar.

dijous, 20 de febrer del 2014

POLLASTRE AL POC FOC


Aquesta recepta de pollastre es tan senzilla de fer, tant gustosa, i requereix tant poca dedicació mentre es prepara que us agradarà a tots.

Els ingredients que calen són els següents:

1 pollastre sencer
1 parell de cebes grosses
1 raig d’oli d’oliva
sal i pebre
cúrcuma, curri o safrà,
unes herbes de la Provença
un ramet d’herbes (llorer,farigola, julivert)
½ llimona

Primer de tot haureu de netejar bé el pollastre, per fora i per dins, que no quedi cap ploma ni cap canó. Un cop net el poseu en un escorredor que escorri bé tota l’aigua. Mentrestant, preparareu una cassola grossa on hi càpiga bé el pollastre i hi tireu un raig d’oli.
Peleu les cebes, i una d’elles la talleu a grills i l’altre només per la meitat. Els grills els escampeu al fons de la cassola, sobre l’oli. Poseu el ram d’herbes i la llimona també al fons.
Agafeu el pollastre, ja ben escorregut i el poseu a la cassola sobre la ceba. L’altra ceba que teniu partida en dos trossos, la fiqueu dins el pollastre.
Poseu sal per sobre el pollastre i una mica de pebre. Aleshores, jo tiro una mica de cúrcuma, o bé curri o bé uns brins de safrà, depèn del dia, i qualsevol de les tres coses li dona un color dauradet al pollastre, i unes herbes de la Provença.
Poseu la cassola tapada al foc amb el foc molt baix, i deixeu fer. Com a mínim trigarà un parell d’hores a estar fet. Al cap d’una hora que és al foc, ho sacsegeu una mica, de manera que el suc que va fent passi per sobre del pollastre i arrossegui les herbes i les espècies que hi heu posat.
Al cap de dues hores de coure, destapeu la cassola i mireu a veure com està. Ja veureu que al sacsejar la cassola sembla que s’hagi de desfer. Ja estarà a punt per menjar. Us el podeu menjar tal qual.

Jo, el que faig, és que el deixo refredar. Quan es fred o gairebé fred, el desosso, trec les pells, i tot el que no es menja, i el vaig desfilant tot. És a dir, que em queda el pollastre completament net i a trossos, llest per menjar.

Preparo un arròs blanc, tipus Pilaff, és a dir, del que queda “suelto”, no enganxat, i l’acompanyo amb el pollastre, prèviament escalfat i unes verdures al forn com les que us vaig ensenyar a fer en la recepta anterior. Li tiro una mica del suc que ha fet, un cop desgrassat, Si sou atrevits, ho podeu acompanyar tot plegat amb un parell de cullerades de iogurt blanc. Tasteu-ho i ja m’ho sabreu dir!!!!

Per desgrassar el sucque ha fet el pollastre el poseu en un taper a la nevera, i l’endemà veureu que ha solidificat. La capa de sobre és tot el greix, i la resta és el suc bo. Amb una cullera traieu tot el greix i us en desfeu. El suc l'escalfeu i el tireu per sobre del pollastre i l'arròs. També us serveix per fer una pasta, per exemple, un cop bullida li afegiu aquest suc ben calent i unes tires de pollastre, li doneu un parell de voltes, una mica de formatge ratllat, i llestos!!!


Us enganxo una foto del pollastre encara dins la cassola. Podeu veure el color daurat que agafa i el color del suc. Us puc assegurar que es desfà.



divendres, 14 de febrer del 2014

VERDURES AL FORN




Aquesta recepta és molt senzilla de fer i tant gustosa que agrada a petits i grans. Les persones que estan a dieta també poden menjar-ne i segur que disfruten molt.

Mireu, primer de tot, cal que enceneu el forn a 190º. Si el vostre forn te Turbo, és a dir, ventilador, va molt bé encendre la part de baix més el Turbo. Si no en teniu, enceneu només la part de baix.

Un cop posat en marxa el forn prepareu les següents fruites de l’hort que us calen per fer-ne una safata per entre 4 i 6 persones:

6 o 7 patates petites
4 cebes tendres, o una de les normals que sigui grosseta
4 pastanagues
4 carxofes
1 albergínia
2 pebrots verds
1 cabeça d’alls
1 llimona
oli d’oliva
sal, pebre

Comencem per les patates. No caldrà pelar-les, però s’han de rentar molt bé. Un cop netes, les partiu per la meitat i les poseu en una safata de forn a on haureu posat un raig d’oli.
La cabeça d’alls, la talleu per la meitat i la poseu al fons de la safata.
La llimona, la talleu en quatre grills, amb pell i tot, i cap a la safata.
Les cebes tendres, les netegeu i les partiu en dos trossos, de dalt a baix, si són primes i en 4 trossos si són més grosses. I les poseu a la safata.
Les pastanagues, les peleu, i un cop ben polides les talleu en dos o tres trossos i les poseu a la safata. Si les pastanagues fossin molt gruixudes, partiu-les també al llarg, si no costen una mica de coure.
Les carxofes, ben netes de totes les fulles exteriors, només us ha de quedar el cor. Les partiu per la meitat i netegeu els pelets que tenen a dins. Les poseu a la safata.
L’albergínia, ben neta i tallada en rodelles gruixudes, cap a la safata.
Els pebrots verds, talleu la part de dalt per eliminar la tija i el cor amb totes les llavors. El talleu a rodelles i cap a la safata.

Jo diria que ja teniu totes les verdures preparades, tireu un raig d’oli per sobre i tapeu la safata de forn amb paper d’alumini. Ho poseu a coure.

Aquesta verdura necessita el seu temps per anar coent. Potser us trigarà una hora i mitja o dues, però val la pena esperar.

Quan ja faci ½ hora que és al forn, l’enretireu, hi afegiu una mica de sal i pebre per sobre, i la sacsegeu una mica, i si cal, amb molt de compte, ho remeneu i
torneu a tapar amb el paper d’alumini. Quan hagi passat ½ hora més, la torneu a mirar i torneu a remenar, tapeu i al forn. Després de ½ hora més, torneu a fer la mateixa operació. Si en algun moment us sembla que vol quedar massa sec, hi afegiu un rajolí d’oli més. Apreteu una mica les patates i la pastanaga, que és el que més costa de coure, i si us sembla que ja comença a estar tou, torneu la safata al forn sense tapar, per què s’enrosseixi una mica tot plegat.

Quan veieu que ja està tot cuit, ja ho podeu servir. Queda molt bé acompanyant un bon arròs basmati (és un arròs molt aromàtic i més estilitzat que el nostre) i un pollastre a la planxa o a la brasa, per exemple.

Que ho disfruteu molt!!!

La foto potser no és gaire clara, però us donarà una idea de con queda el plat.